Pau aborda una qüestió que pot sorgir dels seus anteriors discursos sobre les eleccions sobiranes de Déu. La pregunta sobre la justícia de Déu és fonamental, ja que toca la pròpia naturalesa de Déu. En preguntar, "És Déu injust?", Pau reconeix una preocupació humana comuna: com poden ser justes les eleccions de Déu si semblen arbitràries o més enllà de la nostra comprensió? La seva immediata i contundent negació, "De cap manera!", serveix per afirmar la justícia perfecta de Déu. Aquesta afirmació és un consol que, malgrat la nostra perspectiva limitada, Déu opera amb una equitat i rectitud absolutes.
La pregunta retòrica de Pau i la seva resposta emfatitzen que els camins de Déu no estan subjectes als estàndards humans de justícia. En canvi, estan arrelats en la saviesa i l'amor divins. Aquest passatge anima els creients a confiar en el caràcter de Déu, fins i tot quan les seves accions són misterioses o difícils de comprendre. Ens convida a reflexionar sobre la narrativa bíblica més àmplia que constantment retrata Déu com a just i amorós, instint-nos a tenir fe en la seva bondat i equitat últimes. Aquesta seguretat està destinada a consolar i enfortir els creients, afirmant que les decisions de Déu sempre estan alineades amb la seva natura perfecta.
