Pau utilitza aquesta referència d'Isaïes per il·lustrar un aspecte clau del pla de salvació de Déu. Els israelites, el poble escollit de Déu, són nombrosos, però només un remanent serà salvat. Aquest concepte de 'remanent' és significatiu en la teologia bíblica, representant aquells que es mantenen fidels a Déu enmig d'una incredulitat o desobediència generalitzada. Subratlla que les promeses de Déu es compleixen no a través de nombres o herència, sinó a través de la fe i l'obediència genuïnes.
Aquest missatge és especialment rellevant per a la comunitat cristiana primitiva, que incloïa tant jueus com gentils. Els assegura que la salvació de Déu no està limitada per l'ètica o la tradició, sinó que és accessible a tots aquells que creuen. Per als creients moderns, serveix com a recordatori que formar part d'una comunitat o tradició religiosa no és suficient; el que realment importa és una relació personal i fidel amb Déu. Això fomenta la introspecció i un enfocament en viure la fe de manera autèntica, confiant en la gràcia i la misericòrdia de Déu.
