En els camps de Betlem, Boaz, un terratinent prominent i ric, observa una jove que recull espigues entre els collidors. La seva pregunta sobre la seva identitat revela la seva atenció i preocupació pels treballadors del seu camp. Aquesta jove és Ruth, una vídua moabita que ha vingut a Betlem amb la seva sogra, Noemí, després de la mort del seu marit. Recollir espigues era una pràctica permesa per la Llei mosaica, que permetia als pobres i estrangers recollir les collites sobrants dels camps. La pregunta de Boaz no és només sobre la propietat o la pertinença, sinó que reflecteix un interès més profund pel benestar dels que l'envolten.
Aquest moment és clau, ja que marca l'inici d'una relació que portarà a la redempció de Ruth i la seva integració a la comunitat d'Israel. Les accions de Boaz exemplifiquen la bondat i l'hospitalitat, virtuts clau en la narrativa bíblica. La seva pregunta prepara el terreny per a una història de generositat i providència divina, on Ruth, malgrat el seu estatus d'estrangera, troba favor i protecció. Aquest passatge convida els lectors a reflexionar sobre la importància de notar i cuidar els marginats i vulnerables en les nostres comunitats.
