En aquest passatge, Pau assessora a Tito sobre com gestionar les persones que causen divisió dins de l'església. Descriu aquests individus com a 'torçuts i pecadors', indicant que les seves accions no s'ajusten a les ensenyances de Crist. El terme 'auto-condemnat' suggereix que el seu comportament és tan evidentament contrari a l'evangeli que ells mateixos es porten a un judici. Això ressalta la importància de l'auto-reflexió i la necessitat d'adherir-se als principis d'amor, pau i unitat que són centrals en la fe cristiana.
Les paraules de Pau serveixen com a advertència per evitar que el comportament divisori s'arreli en la comunitat eclesiàstica. En canvi, els creients són animats a buscar l'harmonia i a abordar els conflictes d'una manera que reflecteixi l'amor i el perdó de Crist. Aquest passatge subratlla la responsabilitat de cada individu de contribuir positivament a la comunitat, evitant accions que condueixin a la discòrdia. Així, l'església pot romandre com un cos fort i unit, reflectint la gràcia i la veritat de l'evangeli al món.
