Durant el regnat del rei Manassès, es va desfer de les reformes religioses del seu pare, Ezequies, qui havia buscat purificar les pràctiques de culte dels israelites destruint els alts llocs i centralitzant el culte a Jerusalem. Les accions de Manassès representaven una desviació significativa d'aquestes reformes. En reconstruir els alts llocs, va reintroduir espais de culte locals que sovint estaven associats amb la idolatria i les pràctiques paganes. Els altars a Baal i la imatge d'Astarot eren símbols de la religió cananea, que incloïa la veneració de déus i deesses de la fertilitat.
Les accions de Manassès no només representaven un retorn a les antigues pràctiques, sinó una abraçada a les costums religioses de les nacions veïnes, que incloïen la veneració dels hosts estel·lars: cossos celestials com el sol, la lluna i les estrelles. Aquest sincretisme, o barreja de creences religioses, es considerava una violació directa de la relació de pacte entre Jahvè i Israel, que demanava un culte exclusiu al veritable Déu. El regnat de Manassès és sovint vist com un punt baix en la història de Judà, que va portar a un declivi espiritual i moral. Les seves accions serveixen com a recordatori de la importància de la fidelitat i les conseqüències de girar-se d'esquena a les veritats espirituals establertes.
