David i els seus homes estan aclaparats pel dol en conèixer la notícia de les morts de Saül, Jonatan i molts soldats d'Israel. La seva reacció és d'un dol profund, que inclou plor i dejuni fins a la tarda. Aquest període de dol no és només per les persones que han perdut, sinó també per la tragèdia més àmplia que ha colpejat la nació d'Israel. Saül, malgrat la seva relació complexa amb David, seguia sent el rei escollit, i Jonatan era un amic estimat per David. Les seves morts simbolitzen una pèrdua significativa tant per la nació com per David personalment.
L'acte de dejuni i plor és una expressió tradicional de dol i respecte en la cultura israelita antiga. Serveix com a manera d'honorar els difunts i de processar el dol col·lectiu. Aquest moment també reflecteix el profund sentiment de comunitat entre David i els seus homes, ja que comparteixen junts el procés de dol. Ens recorda la importància de reunir-nos en moments de pèrdua, de donar suport els uns als altres i de reconèixer el dolor compartit que pot unir-nos en la nostra humanitat.
