Demetrius, un orfebre d'Efes, expressa les seves inquietuds sobre les possibles conseqüències de la feina missionera de Pau. Està preocupat que el creixent moviment cristià no només danyi el seu negoci de fer santuari de plata per a la deessa Artemisa, sinó que també minvi la importància cultural i religiosa de la pròpia Artemisa. Artemisa era una deïtat principal a Èfes, i el seu temple era una de les Set Meravelles del Món Antic. Les implicacions econòmiques i religioses d'un canvi en la veneració d'Artemisa eren significatives per a la comunitat local.
El discurs de Demetrius reflecteix el conflicte més ampli entre la difusió del cristianisme i les creences paganes tradicionals. A mesura que el cristianisme creixia, sovint desafiava l'statu quo, provocant disruptives socials i econòmiques. Aquest passatge il·lustra la naturalesa transformadora de l'Evangeli, que crida a una reavaluació de les creences i pràctiques existents. També mostra com els primers cristians s'enfrontaven a l'oposició no només per motius religiosos, sinó també per l'impacte econòmic de les seves ensenyances.
