A l'antiga Israel, Déu va manar l'establiment de ciutats de refugi per proporcionar protecció a aquells que, sense voler, havien causat la mort d'una altra persona. Aquestes ciutats estaven estratègicament situades perquè qualsevol que busqués asil pogués arribar-hi sense dificultats excessives. L'objectiu era garantir que la justícia es servís de manera justa, prevenint actes de venjança precipitats, permetent que l'acusat visqués de manera segura fins que el seu cas pogués ser adequadament jutjat. Aquest sistema reflecteix l'equilibri entre la justícia i la misericòrdia de Déu, emfatitzant la necessitat de consideració reflexiva i degut procés en qüestions de vida o mort.
Les ciutats de refugi servien com a recordatori del valor de la vida humana i de la importància de distingir entre accions intencionals i no intencionals. Proporcionaven un mitjà perquè la comunitat mantingués la justícia mentre també mostrava compassió cap a aquells que cometien errors. Aquest concepte és un testimoni del desig de Déu per una societat que valori tant la responsabilitat com el perdó, fomentant una comunitat que busca entendre i donar suport els uns als altres en moments de crisi.
