L'assignació de ciutats i terres de pastura als levites en el llibre de Josuè és un aspecte significatiu de l'assentament dels israelites a la Terra Promesa. Jàtzer és una de les ciutats donades als levites, que tenien la responsabilitat de les tasques religioses i no van rebre una gran herència de terra com les altres tribus. En canvi, se'ls van donar ciutats específiques dins dels territoris d'altres tribus, assegurant que tinguessin llocs on viure i recursos per sostenir el seu ministeri.
Aquesta distribució subratlla la importància de la comunitat i la responsabilitat compartida entre les tribus d'Israel. Cada tribu contribuïa al benestar dels levites, reflectint un sistema on les necessitats espirituals i materials es satisfan mitjançant la cooperació i el suport mutu. També destaca la planificació i la provisió curosa de Déu, assegurant que els levites, que tenien un paper essencial en el manteniment de la vida espiritual de la nació, fossin cuidats. Aquest acord permetia als levites centrar-se en les seves tasques sense la càrrega de gestionar terres extenses, emfatitzant el valor que se'ls atorgava pel seu servei espiritual.
