En la distribució de la Terra Promesa entre les tribus d'Israel, els levites van rebre ciutats específiques per habitar, ja que no van rebre un gran territori com les altres tribus. La seva herència era el Senyor, i eren sostenuts per les ofrenes i els dízims del poble. Aquest vers assenyala que la tribu de Benjamí va proporcionar als levites les ciutats de Gibeon i Geba. Gibeon era una ciutat significativa, coneguda pel seu paper posterior en la història d'Israel, i Geba estava estratègicament situada. Aquesta assignació va assegurar que els levites estiguessin escampats per tota la terra, permetent-los complir les seves funcions religioses i mantenir la vida espiritual de la nació. L'arranjament simbolitza la integració de la vida espiritual i comunitària, on la comunitat dóna suport a aquells que serveixen a Déu, i a canvi, els levites proporcionen orientació i lideratge espiritual.
Aquesta relació mútua entre les tribus i els levites destaca la importància de cuidar els qui dediquen les seves vides al servei de la fe, recordant-nos que la comunitat és més forta quan es recolza mútuament en les seves responsabilitats espirituals.
