En la distribució de la Terra Promesa, es van designar ciutats específiques per als levites, la tribu sacerdotal d'Israel. Entre aquestes ciutats, Debir ocupava un lloc destacat. Era una ciutat de refugi, un espai on aquells acusats de crims podien trobar asil fins que se'ls jutgés. Aquest sistema era fonamental per a garantir la justícia i protegir els individus de venjances, subratllant la importància del procés just i la misericòrdia.
Els levites no van rebre un gran territori com les altres tribus, ja que la seva herència era el Senyor i el seu servei a Ell. Amb ciutats com Debir, estaven estratègicament situats per dur a terme les seves funcions religioses i actuar com a líders espirituals. Aquesta disposició assegurava que la presència de Déu es sentís a tot Israel, fomentant una comunitat construïda sobre la justícia, la misericòrdia i la guia divina. Les ciutats de refugi, en particular, posen de manifest l'equilibri entre la justícia i la compassió, un principi que ressona amb la narrativa bíblica més àmplia.
