Els viatgers, un levita i els seus companys, es troben en un viatge i s'acosten a la ciutat de Ghibeà, a la regió de Benjamí, just quan el sol es pon. Aquest detall és significatiu perquè estableix l'escena per als esdeveniments que es desenvoluparan, emfatitzant els desafiaments i perills de viatjar de nit en temps antics. El sol que es pon marca la transició del dia a la nit, un moment en què els viatgers buscaven refugi i seguretat. En el context bíblic, l'hospitalitat era un aspecte crucial de la cultura, i la seva absència podia portar a conseqüències greus.
La menció de Ghibeà, una ciutat dins de la tribu de Benjamí, anticipa els esdeveniments que es produiran, ressaltant els temes de l'hospitalitat, la seguretat i l'estat moral de la societat. La narrativa convida els lectors a reflexionar sobre la importància de la comunitat, la cura pels estranys i les responsabilitats morals dels individus i les societats. Serveix com un recordatori de la necessitat de ser vigilants, compassius i confiar en la guia i protecció de Déu, fins i tot en circumstàncies difícils i incertes.
