En entrar a la Terra Promesa, Josuè va prendre una decisió important per assegurar que les generacions futures recordessin la travessia miraculosa del riu Jordà. Va erigir dotze pedres a Gilgal, cada una representant una de les dotze tribus d'Israel. Aquestes pedres, extretes del llit del riu, simbolitzaven el moment en què Déu va aturar les aigües, permetent que el poble creués per terra seca. L'acte d'erigir un memorial no només es tractava de recordar un esdeveniment històric; era un reconeixement del poder i la fidelitat de Déu.
Les pedres a Gilgal servien com a record tangible de la intervenció de Déu i del compliment de les seves promeses. Estaven dissenyades per provocar preguntes a les generacions futures, impulsant històries de la salvació de Déu i del viatge de fe. Per als cristians d'avui, aquest passatge anima a recordar i compartir les obres de Déu a les nostres vides. Destaca la importància de transmetre històries de fe, assegurant que les obres de Déu no siguin oblidades, sinó celebrades i utilitzades per inspirar fe i confiança en la seva presència i guia contínua.
