En el context de la conquesta i assentament dels israelites a Canaan, es mencionen els límits dels amorreus per donar una sensació del paisatge geogràfic i polític de l'època. Els amorreus eren una de les moltes tribus cananees que habitaven la regió, i el seu territori s'estenia des del Pas de l'Escorpí fins a Sela i més enllà. Aquesta delimitació de límits és significativa, ja que reflecteix les complexes interaccions entre els israelites i els habitants existents de la terra. Detallant aquests límits, les escriptures proporcionen una visió dels desafiaments que van afrontar els israelites en reclamar i establir-se a la terra que Déu els havia promès. També subratlla la realitat històrica de la narrativa bíblica, on les fronteres territorials van jugar un paper crucial en la història dels israelites. Aquests registres antics ens recorden la complexa tapisseria de la història humana i el pla en desenvolupament de Déu al llarg dels temps.
La menció de llocs específics com el Pas de l'Escorpí i Sela també serveix per ancorar el relat bíblic en la geografia del món real, proporcionant una connexió tangible amb el passat. Aquest versicle, tot i que aparentment és una simple descripció de límits, convida els lectors a reflexionar sobre els temes més amplis de les promeses de Déu, el camí de fe dels israelites i la importància perdurable de la terra i el lloc en la història bíblica.
