Moisès, com a líder dels israelites, era responsable de dividir la Terra Promesa entre les dotze tribus d'Israel. La tribu de Gad va rebre la seva herència segons els seus clans, cosa que significa que la terra es va distribuir en funció dels grups familiars dins de la tribu. Aquest mètode d'assignació va assegurar que cada clan tingués una part justa de terra, tenint en compte la seva mida i necessitats. Aquesta divisió formava part del compliment de la promesa de Déu als patriarques, Abraham, Isaac i Jacob, que els seus descendents heretarien una terra que raja llet i mel.
L'assignació de terres no només era una necessitat pràctica, sinó també un compliment espiritual del pacte de Déu. Subratllava la importància de la família i la comunitat en la vida dels israelites, ja que cada tribu i clan tenia una àrea designada on podien establir les seves llars, cultivar els seus camps i adorar Déu. Aquest procés també reforçava la unitat i la identitat dels israelites com a poble escollit de Déu, cadascun amb un paper i un lloc únic dins de la comunitat més gran.
