En la distribució de la Terra Promesa, els levites, que eren responsables de les tasques religioses i de la cura del Tabernacle, no van rebre un gran territori com les altres tribus. En canvi, se'ls van assignar ciutats específiques i terres de pastura al seu voltant per viure i mantenir-se. Els gershonites, un dels clans levítics, van rebre tretze ciutats. Aquesta assignació reflecteix la provisió de Déu per aquells dedicats al servei espiritual, assegurant que tinguessin els recursos necessaris per viure i complir amb les seves responsabilitats.
L'organització de les ciutats per als levites també il·lustra la natura comunitària de la societat israelita, on cada tribu i clan tenia un paper a jugar. El paper dels levites era el de lideratge espiritual i orientació, i la comunitat els donava suport proporcionant aquestes ciutats. Aquest sistema destaca la importància del suport mutu i la cooperació dins d'una comunitat. Serveix com a recordatori del valor de cuidar aquells que dediquen les seves vides a servir els altres i de la importància de compartir recursos per satisfer les necessitats de tots els membres d'una comunitat.
