Heshbon i Jazer eren ciutats donades als levites, la tribu separada per a deures religiosos a Israel. Aquestes ciutats, juntament amb les seves pastures, formaven part de l'herència assignada als levites, concretament a la família de Merari. A diferència de les altres tribus d'Israel, els levites no van rebre un gran territori contigu. En canvi, se'ls van assignar ciutats específiques disperses per tota la terra, juntament amb pastures circumdants per sostenir les seves famílies i bestiar.
Aquesta distribució assegurava que els levites poguessin complir les seves responsabilitats espirituals, com mantenir el tabernacle i més tard el temple, ensenyar la llei i dirigir el culte, sense la càrrega del treball agrícola. Reflecteix una provisió divina per aquells dedicats al servei de Déu, assegurant que les seves necessitats fossin ateses mentre servien a la comunitat. Aquest acord també permetia als levites estar presents entre totes les tribus, facilitant el seu paper com a líders espirituals i mestres a tot Israel.
